El càncer del futbol

T'agrada el futbol??? Quants cops haurem sentit aquesta pregunta mentre qui ens la feia posava cara a mig camí entre el fàstic i la repulsió. I per què aquesta reacció adversa? Doncs per culpa dels 4 impresentables de sempre que aquest cap de setmana han decidit manifestar-se en la seva màxima expressió de mongolisme i primitivisme desmesurat.

Aquest dissabte, en el partit entre Espanyol i Barça van fer acte de presència els éssers involucionats que es fan dir seguidors d'un equip de futbol però que realment no ho són, perquè l'últim que els importa és la pilota que roda, sent el cap del rival el que volen veure rodar. Trist i lamentable, són l'autèntic càncer del futbol, els qui l'embruten pel sol fet de voler-se desfogar, qui sap si per les seves frustracions o perquè, simplement, no en saben més.

Però no només els que van enfundats en banderes d'ideologia criminal i armats amb bengales han tret el cap. També alguns de corbata ho han fet. Podiem sentir un sempre lamentable i patètic Daniel Sánchez Llibre, president de l'Espanyol, quedant-se a gust als micròfons de TV3, en una lliçó de com escalfar encara més els ànims. Ell també forma part del càncer del futbol.

Tant de bo algun dia tota aquesta gentusa en pau als que realment ens agrada el futbol com a esport d'emocions, amb rivalitat però sana.

P.D.: no parlo del paper d'alguns mitjans de comunicació (alguns conformen la tercera branca del càncer del futbol) i del tema dels agents de seguretat i de la responsabilitat de l'entrada dels primitius a l'estadi perquè crec que és molt evident i, a part, només volia comentar sobre el que he comentat.

La reivindicació de Gudjohnsen

Tots sabem que el seguidor culé, aficionat al puro i al seient calent, està acostumat al bon paladar futolístic, ja que pel Camp Nou han vist passar un repertori dels millors jugadors del món. En resum i en conseqüència, són exigents. Però només això, perquè si sapiguéssin veure més enllà dels cracks irrepetibles d'ordre mundial, potser algun dia podiren apreciar el treball i qualitat de jugadors com Eidur Gudjohnsen (aka Guddy de forma carinyosa, aka bacallà de forma carinyosaburlesca).

L'islandès és tot un tros de jugador, d'aquells polivalents, que igual el pots fer servir de mur de contenció a la posició de pivot com el pots posar a rematar totes les pilotes que li enviïs amb garantia d'un bon promig de gols. Però no, això l'aficionat culé no ho sap valorar. Des del primer dia li van agafar mania per alguna fallada que debia fer i si a can Barça et pengen la creu ja pots estar ben segur que no te la treurà ningú fins que no marxis.

Per tot això, Gudjohnsen aquest dimecres va celebrar amb tanta ràbia i reivindicació el gol de la victòria que va marcar davant el Betis, just en aquell moment d'empat en què el culé de pro els tenia per corbata. Me n'alegro i molt per ell. L'afició blaugrana (o part d'ella) no mereix tindre jugadors com Gudjohnsen, ni l'islandès es mereix les crítiques que sempre ha rebut.

Tant de bo Guddy segueixi marcant, sigui en l'equip que sigui.

Horaris de la 5a jornada: batalla de gols al Calderón?

Segueix el ritme de partits de Lliga. Però tranquils, no us preocupeu, després de la jornada de la setmana que ve tornarema tindre una parada en el campionat. Això és com un coitus interruptus continu, tot gràcies a aquests grans calendaris tan ben parits. Ole i ole. Però centrem-nos ja en la 5a jornada.

Aquest dissabte derbi barceloní entre Espanyol i Barcelona, l'últim que es disputarà a l'estadi Lluís Companys. Mai m'ha atret massa aquest derbi, molt calent (aquest any no tant) els dies previs però a l'hora de veritat poc suc. El mateix dissabte veurem també si l'Sporting pot parar d'alguna manera aquesta ratxa de gols en contra tan negativa (està gairebé a 5 gols en contra per partit). I ho intentarà davant el colíder Vila-real.

El partit més destacat del diumenge és l'Atlético-Sevilla, una ocasió a priori immillorable per veure gols i espectacle amb dos equips ofensius que semblen anar per totes. Dos hores abans, a les 7 de la tarda, el líder, el Valencia, rep el Deportivo a Mestalla, en un enfrontament que si bé no és un derbi, poc li falta per l'amistat que viuen els dos equips.

dissabte 20h.
Betis - Real Madrid
Sporting - Villarreal

diussabte 22h.
Espanyol - Barcelona

diumenge 17h.
Málaga - Valladolid
Almería - Recreativo
Athletic - Getafe
Numancia - Osasuna

diumenge 19h.
Valencia - Deportivo

diumenge 21h.
Atlético-Sevilla

En principi l'Espanyol-Barcelona i el Valencia-Deportivo es podran veure per TV3, però ja se sap que amb la bogeria de partits televisats en obert d'aquest any, qualsevol s'aventura a assegurar res...

Horaris de la 4a jornada: sense temps ni a respirar

El ritme de partits està agafant un bon ritme. Quan encara cueja la jornada del cap de setmana, ja tenim aquí la següent. Sempre es fa extrany veure partits de Lliga un dimecres o un dijous, fins i tot donen la sensació de que no siguin ni de competició. Però eivdentment conten tant com qualsevol altre jugat en cap de setmana.

No hi han grans enfrontaments aquesta jornada, tot i que sí que serà interessant veure si el Barça segueix amb la festa del gol, tot i que jugar contra el Betis fa presagiar tot el contrari, ja que en els tres partits dels bètics només s'ha marcat un trist gol. Tot al contrari que l'Sporting, que haurà d'evitar seguir amb la seva progressió d'encaixar gols, perquè sinó podria arribar avui a rebre 8 gols. Tot això al Bernabéu, tasca difícil.

Serà interessant veure també com els 4 líders (Valencia, Almería, Villarreal i Espanyol) mantenen aquesta primeres posicions, ja que tots juguen fora de casa menys els castellonencs.

dimecres 20h.
Barcelona - Betis
Villarreal - Racing
Osasuna - Deportivo

dimecres 21 h.
Getafe - Atlético

dimecres 22 h.
Real Madrid - Sporting
Sevilla - Espanyol

dijous 20 h.
Málaga - Valencia
Valladolid - Almería
Recreativo - Athletic
Mallorca - Numancia

Tant el partit del Barça com el de l'Espanyol es podran veure en obert per TVC i la Sexta.

Horaris de la 3a jornada

Encara ressacosos de la primera jornada europea amb cara i ulls, ja tenim aquí la tercera jornada de Lliga. Tenim el primer derbi de la temporada, el Betis-Sevilla; el dissabte es podrà veure per televisió en obert al líder en l'Espanyol-Getafe; i Madrid i Barça hauran de patir a fora per guanyar als camps de Racing i Sporting respectivament. Aquí teniu els horaris complets:

dissabte 20h.
Atlético - Recreativo

dissabte 22h.
Espanyol - Getafe

diumenge 17h.
Almería - Málaga
Athletic - Valladolid
Betis - Sevilla
Numancia - Villarreal
Deportivo - Mallorca
Valencia - Osasuna

diumenge 19h.
Racing - R. Madrid

diumenge 21 h.
Sporting - Barcelona

L'altre camí europeu

Tot i que no se'n parli tant, aquest dijous es van jugar els partits d'anada de la primera ronda de la Copa de la UEFA, que aquest any presenta un dels cartells més competitius dels últims anys. Podeu consultar els resultats en aquesta pàgina.

36 cacaus

36 gols en 16 partits. Aquest és el bagatge principal estadísticament parlant de la primera jornada de la Champions League d'aquesta temporada. Però darrere aquestes primeres dades escrites hi ha tot un món de sensacions i gairebé sentiments per als que ens agrada de debò aquest esport.

Les 20.45 és ja una hora gairebé màgica, en què les principals botes i els més grans talents d'Europa posen en joc la pilota d'estrelles. Partits carregats d'emoció, de qualitat, tot i que algun d'avorrit també n'hi ha. Entre dimarts i dimecres ja vam poder veure els primers cacaus des de fora l'àrea, les primeres jugades increïbles de combinació, les primeres remuntades, els primers patiments i alguna que altra sorpresa.

És temps de partits entre potències futbolístiques; partits a camps inhòspits, fred i infernals; partits a priori desnivellats amb equips que fins al moment no sabíem ni que poguéssin existir, i de les decepcions pertinents de cada any amb les seves inseparables revelacions. El camí cap a Roma ja ha començat i per sort encara en queda un bon tros.

Avui és el dia

L'espectacle està a punt de començar.

L'Espanyol i les seves eufòries fatals

En dos jornades només un equip ha estat capaç de guanyar els dos partits que ha disputat, i a més sense fer gaire soroll: l'Espanyol. A més, ho ha fet amb el mínim que es necessita: dos gols, sis punts. Més efectivitat impossible, a sobre encarnada en la figura de Luis García, un dels primers pichichis de la Lliga havent anotat el 100% de gols del seu equip.

I coneixent a l'equip ara de Barcelona i en uns mesos de Cornellà, no seria d'extranyar que els pròxims dies hi hagi una onada de renovacions massives, fruit de l'eufòria que sempre fa dir sense sentits al president Daniel Sánchez Llibre. L'any passat aquest bon home ja va vaticinar que optaven al títol quan van fer un bon inici de temporada. Al final es van desinflar i encara es van veure patint.

I és que aquesta sembla la tònica habitual del conjunt blanc-i-blau, víctima de l'eufòria com pocs equips. I és que sembla difícil que es mantingui alla dalt, tot i que potser ens sorprenen a tothom i acaben la classificació amb 38 partits guanyats, 38 gols a favor i cap en contra. I Luis García pichichi amb 38 gols. I Kameni (o el porter que sigui) el Zamora menys golejat de la història.

Horaris de la 2a jornada

Després de massa dies d'espera, torna la Lliga de 1a divisió. El partit televisat el dissabte serà el Sevilla-Sporting, i el del Canal+ serà l'Almería-Valencia. Com podeu comprovar, el diumenge la majoria de partits ja es juguen en horari d'hivern (a les 5 de la tarda):

dissabte 20h.
Valladolid - Atlético
Barcelona - Racing

dissabte 22h.
Sevilla - Sporting

diumenge 17h.
Málaga - Athletic
Recreativo - Espanyol
Getafe - Betis
Villarreal - Deportivo
Mallorca - Osasuna

diumenge 19h.
R. Madrid - Numancia

diumenge 21h.
Almeria - Valencia

Premsa esportiva: sempre a un gran nivell

Tothom sap que la gran majoria de premsa esportiva espanyola es caracteritza per dos vessants principals: una pel seu forofisme desmesurat i declarat, amb la conseqüent falta absoluta d'imparcialitat periodística, i l'altra que els és igual tot a part d'ells mateixos. Només així es pot entendre un titular com el de la portada de l'As d'aquest dimarts, en referència a la marxa de Robinho en el transcurs de l'últim dia del mercat de fitxatges.

Sobren els comentaris (però si en voleu fer, feu-ne).

Fer les coses a última hora sempre és divertit

Quan anavem al col·legi un dels retrets principals que ens feien tant professors com pares era que sempre deixàvem els treballs i els deures per l'últim dia. Sempre estudiàvem l'última nit abans d'un examen, tant al batxillerat com a la universitat. Tot i les recomanacions com les autopromeses d'estudiar durant el curs.

El món del futbol, a vegades tan allunyat de la realitat pel que fa a diners, però a vegades tan pròxim en quant a funcionaments que s'aguanten amb pinces, dóna cada 31 d'agost i 31 de gener l'espectacle de l'última hora. Aquest any, el canvi s'ha produït en què l'últim dia per poder fitxar era l'1 de setembre. Pel que fa la resta, les presses i faxs d'última hora no han faltat, i les situacions gracioses tampoc.

El cas més conegut és el de Robinho al Manchester City (que ahir mateix va canviar de propietaris) per una burrada de diners, però sens dubte el més divertit va passar a Itàlia, on el termini de fitxatges acabava a les 7 de la tarda. El Genoa va fichar el davanter del Zaragoza, Diego Milito. Però amb el temps tant just que el representant de l'argentí es va trobar les portes de la seu de la Lega tancades (a Itàlia no es poden enviar via fax els contractes). Segons alguns mitjans, va tirar el contracte per una finestra, i segons uns altres va saltar la valla en plan heroic. Sigui com sigui, Milito ja està inscrit a la lliga italiana.

Anem amb més casos curiosos: Nicola Zigic. L'altíssim davanter del Valencia va cedit al Racing de Santander, que els ha sortit un negoci rodó: el van comprar al mercat d'hivern fa una temporada i mitja, va clavar 11 gols, el van vendre per 14 milions al València i ara el recuperen cedit. Coses del futbol.

Finalment, el Deportivo es podria dir que ha guanyat dos premis simbòlics aquesta passada matinada: haver estat protagonista de les últimes incorporacions de la lliga espanyola i de la lliga anglesa. El contracte de Diego Colotto, el seu nou central argentí, va ser l'últim en arribar al fax de la LFP. I el de Xisco, nou davanter del Newcastle procedent del club gallec, l'últim en arribar a la seu de la Premier League.

Com pot ser que amb tant de temps i tanta planificació algunes decisions es prenguin així de ràpid? Com en els examens estudiats a última hora, a alguns els sortirà bé la jugada i d'altres s'estiraran dels pèls d'aquí quatre dies.

2a divisió: Les sorpreses no es fan esperar

Pot semblar que els equips més o menys poderosos que baixen per sorpresa a segona divisió ho han de tenir fàcil per tornar a primera l'any següent. Però la categoria de plata més que una competició és una batalla, i així ho demostra alguns dels resultats d'aquesta primera jornada.

Una de les grans sorpreses de la jornada ha estat la derrota del Zaragoza, un equip que ha volgut mantenir les seves estrelles amb el risc econòmic que això suposa. Els aragonesos han caigut 2-1 contra un altre dels que acaben de baixar, el Llevant. El tercer equip que estrenava (o millor dit, reestrenava) categoria després de jugar a 1a era el Murcia, que també va perdre i a sobre contra un equip que venia de 2a B, el Rayo Vallecano.

Precisament un altre dels equips que venien de 2a B, el Girona, va guanyar en el seu primer partit. I a sobre a un dels camps que a priori hauria de ser dels més difícils, el del Celta, per 0-1. Els gallecs són un altre bon exemple del que dèiem abans: això de la 2a divisió és una batalla cruel.

Els dos grans cauen a les primeres de canvi

Barcelona i R. Madrid, els dos considerats grans, han caigut derrotats en la primera jornada de la Lliga 08/09. Mentre el Barça ha perdut 1-0 al camp del Numancia i han començat els dubtes a Can Barça, els blancs han seguit amb la tradició de no rascar punts a Riazor, on el Deportivo no perd amb el R. Madrid des de la 91/92.

Especialment bo el partit del Deportivo, molt seriós i ben plantat i amb molt bones combinacions en atac, recordant anys anteriors de bon joc. Els gallecs formen part del grup de 8 equips que lideren una classificació de primera jornada que sempre es considera com anecdòtica.

Al capdavant de la taula hi tenim l'Atlético, que pel que sembla ha començat fort (4-0 davant el Málaga) i situant Forlán com a primer pichichi de la temporada amb dos gols (un de penal).

D'entre els altres resultats, destaca l'Almeria, que comença igual que la temporada anterior: clavant 3 gols a domicili (1-3 contra l'Athletic).

El Vila-real, un altre dels grans favorits i actual subcampió, ha punxat al camp de l'Osasuna. I els participants de la UEFA Racing i Sevilla han empatat a 1 en el seu enfrontament.

No hi han hagut gaire gols: 24, 15 dels quals marcats pels equips locals i 9 pels visitants. S'han fet dos gols de penal (Forlán i Nekounam, de l'Osasuna).

La part negativa és que, com ja és costum, després de la primera jornada ens quedem amb les ganes de més ja que fins aquí dos setmanes no tornarà la Lliga. I tot gràcies als grans calendaris de seleccions. En fi, aquí teniu els resultats per si algú encara no els coneixia:

Espanyol 1-0 Valladolid
Valencia 3-0 Mallorca
Athletic 1-3 Almería
Atlético 4-0 Málaga
Betis 0-1 Recreativo
Sporting 1-2 Getafe
Racing 1-1 Sevilla
Numancia 1-0 Barcelona
Osasuna 1-1 Villarreal
Deportivo 2-1 R. Madrid